Conjugació del verb esfullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esfullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esfullar |
|---|---|
| Gerundi | esfullant |
| Participi | esfullat, esfullada, esfullats, esfullades |
Indicatiu
| Present | esfulle, esfulles, esfulla, esfullem, esfulleu, esfullen |
|---|---|
| Futur | esfullaré, esfullaràs, esfullarà, esfullarem, esfullareu, esfullaran |
| Condicional | esfullaria, esfullaries, esfullaria, esfullaríem, esfullaríeu, esfullarien |
| Imperfet | esfullava, esfullaves, esfullava, esfullàvem, esfullàveu, esfullaven |
| Passat simple | esfullí, esfullares, esfullà, esfullàrem, esfullàreu, esfullaren |
| Passat perifrastic | vaig esfullar, vares esfullar, va esfullar, vàrem esfullar, vàreu esfullar, varen esfullar |
Subjuntiu
| Present | esfulle, esfulles, esfulle, esfullem, esfulleu, esfullen |
|---|---|
| Imperfet | esfullara, esfullares, esfullara, esfullàrem, esfullàreu, esfullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esfulla, esfulle, esfullem, esfulleu, esfullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.