Conjugació del verb esfilagarsar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esfilagarsar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esfilagarsar |
|---|---|
| Gerundi | esfilagarsant |
| Participi | esfilagarsat, esfilagarsada, esfilagarsats, esfilagarsades |
Indicatiu
| Present | esfilagarse, esfilagarses, esfilagarsa, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsen |
|---|---|
| Futur | esfilagarsaré, esfilagarsaràs, esfilagarsarà, esfilagarsarem, esfilagarsareu, esfilagarsaran |
| Condicional | esfilagarsaria, esfilagarsaries, esfilagarsaria, esfilagarsaríem, esfilagarsaríeu, esfilagarsarien |
| Imperfet | esfilagarsava, esfilagarsaves, esfilagarsava, esfilagarsàvem, esfilagarsàveu, esfilagarsaven |
| Passat simple | esfilagarsí, esfilagarsares, esfilagarsà, esfilagarsàrem, esfilagarsàreu, esfilagarsaren |
| Passat perifrastic | vaig esfilagarsar, vares esfilagarsar, va esfilagarsar, vàrem esfilagarsar, vàreu esfilagarsar, varen esfilagarsar |
Subjuntiu
| Present | esfilagarse, esfilagarses, esfilagarse, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsen |
|---|---|
| Imperfet | esfilagarsara, esfilagarsares, esfilagarsara, esfilagarsàrem, esfilagarsàreu, esfilagarsaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esfilagarsa, esfilagarse, esfilagarsem, esfilagarseu, esfilagarsen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.