Conjugació del verb esdevindre en valencià

Infinitiu

esdevindre

Família

Segona conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

esdevengut / esdevingut, esdevenguda / esdevinguda, esdevenguts / esdevinguts, esdevengudes / esdevingudes

Gerundi destacat

esdevenint

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	esdevindre
Gerundi	esdevenint
Participi	esdevengut / esdevingut, esdevenguda / esdevinguda, esdevenguts / esdevinguts, esdevengudes / esdevingudes

Present	esdevinc, esdevens, esdevé, esdevenim, esdeveniu, esdevenen
Futur	esdevindré, esdevindràs, esdevindrà, esdevindrem, esdevindreu, esdevindran
Condicional	esdevindria, esdevindries, esdevindria, esdevindríem, esdevindríeu, esdevindrien
Imperfet	esdevenia, esdevenies, esdevenia, esdeveníem, esdeveníeu, esdevenien
Passat simple	esdevinguí, esdevingueres, esdevingué, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren
Passat perifrastic	vaig esdevindre, vares esdevindre, va esdevindre, vàrem esdevindre, vàreu esdevindre, varen esdevindre

Present	esdevinga, esdevingues, esdevinga, esdevingam, esdevingau, esdevinguen
Imperfet	esdevinguera, esdevingueres, esdevinguera, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren

Imperatiu	-, esdevine, esdevinga, esdevingam, esdevingau, esdevinguen