Conjugació del verb esdevindre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esdevindre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esdevindre |
|---|---|
| Gerundi | esdevenint |
| Participi | esdevengut / esdevingut, esdevenguda / esdevinguda, esdevenguts / esdevinguts, esdevengudes / esdevingudes |
Indicatiu
| Present | esdevinc, esdevens, esdevé, esdevenim, esdeveniu, esdevenen |
|---|---|
| Futur | esdevindré, esdevindràs, esdevindrà, esdevindrem, esdevindreu, esdevindran |
| Condicional | esdevindria, esdevindries, esdevindria, esdevindríem, esdevindríeu, esdevindrien |
| Imperfet | esdevenia, esdevenies, esdevenia, esdeveníem, esdeveníeu, esdevenien |
| Passat simple | esdevinguí, esdevingueres, esdevingué, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren |
| Passat perifrastic | vaig esdevindre, vares esdevindre, va esdevindre, vàrem esdevindre, vàreu esdevindre, varen esdevindre |
Subjuntiu
| Present | esdevinga, esdevingues, esdevinga, esdevingam, esdevingau, esdevinguen |
|---|---|
| Imperfet | esdevinguera, esdevingueres, esdevinguera, esdevinguérem, esdevinguéreu, esdevingueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esdevine, esdevinga, esdevingam, esdevingau, esdevinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.