Conjugació del verb escornar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escornar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escornar |
|---|---|
| Gerundi | escornant |
| Participi | escornat, escornada, escornats, escornades |
Indicatiu
| Present | escorne, escornes, escorna, escornem, escorneu, escornen |
|---|---|
| Futur | escornaré, escornaràs, escornarà, escornarem, escornareu, escornaran |
| Condicional | escornaria, escornaries, escornaria, escornaríem, escornaríeu, escornarien |
| Imperfet | escornava, escornaves, escornava, escornàvem, escornàveu, escornaven |
| Passat simple | escorní, escornares, escornà, escornàrem, escornàreu, escornaren |
| Passat perifrastic | vaig escornar, vares escornar, va escornar, vàrem escornar, vàreu escornar, varen escornar |
Subjuntiu
| Present | escorne, escornes, escorne, escornem, escorneu, escornen |
|---|---|
| Imperfet | escornara, escornares, escornara, escornàrem, escornàreu, escornaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escorna, escorne, escornem, escorneu, escornen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.