Conjugació del verb escopinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escopinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escopinar |
|---|---|
| Gerundi | escopinant |
| Participi | escopinat, escopinada, escopinats, escopinades |
Indicatiu
| Present | escopine, escopines, escopina, escopinem, escopineu, escopinen |
|---|---|
| Futur | escopinaré, escopinaràs, escopinarà, escopinarem, escopinareu, escopinaran |
| Condicional | escopinaria, escopinaries, escopinaria, escopinaríem, escopinaríeu, escopinarien |
| Imperfet | escopinava, escopinaves, escopinava, escopinàvem, escopinàveu, escopinaven |
| Passat simple | escopiní, escopinares, escopinà, escopinàrem, escopinàreu, escopinaren |
| Passat perifrastic | vaig escopinar, vares escopinar, va escopinar, vàrem escopinar, vàreu escopinar, varen escopinar |
Subjuntiu
| Present | escopine, escopines, escopine, escopinem, escopineu, escopinen |
|---|---|
| Imperfet | escopinara, escopinares, escopinara, escopinàrem, escopinàreu, escopinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escopina, escopine, escopinem, escopineu, escopinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.