Conjugació del verb escomençar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escomençar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escomençar |
|---|---|
| Gerundi | escomençant |
| Participi | escomençat, escomençada, escomençats, escomençades |
Indicatiu
| Present | escomence, escomences, escomença, escomencem, escomenceu, escomencen |
|---|---|
| Futur | escomençaré, escomençaràs, escomençarà, escomençarem, escomençareu, escomençaran |
| Condicional | escomençaria, escomençaries, escomençaria, escomençaríem, escomençaríeu, escomençarien |
| Imperfet | escomençava, escomençaves, escomençava, escomençàvem, escomençàveu, escomençaven |
| Passat simple | escomencí, escomençares, escomençà, escomençàrem, escomençàreu, escomençaren |
| Passat perifrastic | vaig escomençar, vares escomençar, va escomençar, vàrem escomençar, vàreu escomençar, varen escomençar |
Subjuntiu
| Present | escomence, escomences, escomence, escomencem, escomenceu, escomencen |
|---|---|
| Imperfet | escomençara, escomençares, escomençara, escomençàrem, escomençàreu, escomençaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escomença, escomence, escomencem, escomenceu, escomencen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.