Conjugació del verb esclatar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esclatar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esclatar |
|---|---|
| Gerundi | esclatant |
| Participi | esclatat, esclatada, esclatats, esclatades |
Indicatiu
| Present | esclate, esclates, esclata, esclatem, esclateu, esclaten |
|---|---|
| Futur | esclataré, esclataràs, esclatarà, esclatarem, esclatareu, esclataran |
| Condicional | esclataria, esclataries, esclataria, esclataríem, esclataríeu, esclatarien |
| Imperfet | esclatava, esclataves, esclatava, esclatàvem, esclatàveu, esclataven |
| Passat simple | esclatí, esclatares, esclatà, esclatàrem, esclatàreu, esclataren |
| Passat perifrastic | vaig esclatar, vares esclatar, va esclatar, vàrem esclatar, vàreu esclatar, varen esclatar |
Subjuntiu
| Present | esclate, esclates, esclate, esclatem, esclateu, esclaten |
|---|---|
| Imperfet | esclatara, esclatares, esclatara, esclatàrem, esclatàreu, esclataren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esclata, esclate, esclatem, esclateu, esclaten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.