Conjugació del verb esclarir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esclarir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esclarir |
|---|---|
| Gerundi | esclarint |
| Participi | esclarit, esclarida, esclarits, esclarides |
Indicatiu
| Present | esclarixc, esclarixes, esclarix, esclarim, esclariu, esclarixen |
|---|---|
| Futur | esclariré, esclariràs, esclarirà, esclarirem, esclarireu, esclariran |
| Condicional | esclariria, esclariries, esclariria, esclariríem, esclariríeu, esclaririen |
| Imperfet | esclaria, esclaries, esclaria, esclaríem, esclaríeu, esclarien |
| Passat simple | esclarí, esclarires, esclarí, esclarírem, esclaríreu, esclariren |
| Passat perifrastic | vaig esclarir, vares esclarir, va esclarir, vàrem esclarir, vàreu esclarir, varen esclarir |
Subjuntiu
| Present | esclarixca, esclarixques, esclarixca, esclarim, esclariu, esclarixquen |
|---|---|
| Imperfet | esclarira, esclarires, esclarira, esclarírem, esclaríreu, esclariren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esclarix, esclarixca, esclarim, esclariu, esclarixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.