Conjugació del verb esclaquinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esclaquinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esclaquinar |
|---|---|
| Gerundi | esclaquinant |
| Participi | esclaquinat, esclaquinada, esclaquinats, esclaquinades |
Indicatiu
| Present | esclaquine, esclaquines, esclaquina, esclaquinem, esclaquineu, esclaquinen |
|---|---|
| Futur | esclaquinaré, esclaquinaràs, esclaquinarà, esclaquinarem, esclaquinareu, esclaquinaran |
| Condicional | esclaquinaria, esclaquinaries, esclaquinaria, esclaquinaríem, esclaquinaríeu, esclaquinarien |
| Imperfet | esclaquinava, esclaquinaves, esclaquinava, esclaquinàvem, esclaquinàveu, esclaquinaven |
| Passat simple | esclaquiní, esclaquinares, esclaquinà, esclaquinàrem, esclaquinàreu, esclaquinaren |
| Passat perifrastic | vaig esclaquinar, vares esclaquinar, va esclaquinar, vàrem esclaquinar, vàreu esclaquinar, varen esclaquinar |
Subjuntiu
| Present | esclaquine, esclaquines, esclaquine, esclaquinem, esclaquineu, esclaquinen |
|---|---|
| Imperfet | esclaquinara, esclaquinares, esclaquinara, esclaquinàrem, esclaquinàreu, esclaquinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esclaquina, esclaquine, esclaquinem, esclaquineu, esclaquinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.