Conjugació del verb escintil·lar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escintil·lar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escintil·lar |
|---|---|
| Gerundi | escintil·lant |
| Participi | escintil·lat, escintil·lada, escintil·lats, escintil·lades |
Indicatiu
| Present | escintil·le, escintil·les, escintil·la, escintil·lem, escintil·leu, escintil·len |
|---|---|
| Futur | escintil·laré, escintil·laràs, escintil·larà, escintil·larem, escintil·lareu, escintil·laran |
| Condicional | escintil·laria, escintil·laries, escintil·laria, escintil·laríem, escintil·laríeu, escintil·larien |
| Imperfet | escintil·lava, escintil·laves, escintil·lava, escintil·làvem, escintil·làveu, escintil·laven |
| Passat simple | escintil·lí, escintil·lares, escintil·là, escintil·làrem, escintil·làreu, escintil·laren |
| Passat perifrastic | vaig escintil·lar, vares escintil·lar, va escintil·lar, vàrem escintil·lar, vàreu escintil·lar, varen escintil·lar |
Subjuntiu
| Present | escintil·le, escintil·les, escintil·le, escintil·lem, escintil·leu, escintil·len |
|---|---|
| Imperfet | escintil·lara, escintil·lares, escintil·lara, escintil·làrem, escintil·làreu, escintil·laren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escintil·la, escintil·le, escintil·lem, escintil·leu, escintil·len |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.