Conjugació del verb escarrufar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escarrufar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escarrufar |
|---|---|
| Gerundi | escarrufant |
| Participi | escarrufat, escarrufada, escarrufats, escarrufades |
Indicatiu
| Present | escarrufe, escarrufes, escarrufa, escarrufem, escarrufeu, escarrufen |
|---|---|
| Futur | escarrufaré, escarrufaràs, escarrufarà, escarrufarem, escarrufareu, escarrufaran |
| Condicional | escarrufaria, escarrufaries, escarrufaria, escarrufaríem, escarrufaríeu, escarrufarien |
| Imperfet | escarrufava, escarrufaves, escarrufava, escarrufàvem, escarrufàveu, escarrufaven |
| Passat simple | escarrufí, escarrufares, escarrufà, escarrufàrem, escarrufàreu, escarrufaren |
| Passat perifrastic | vaig escarrufar, vares escarrufar, va escarrufar, vàrem escarrufar, vàreu escarrufar, varen escarrufar |
Subjuntiu
| Present | escarrufe, escarrufes, escarrufe, escarrufem, escarrufeu, escarrufen |
|---|---|
| Imperfet | escarrufara, escarrufares, escarrufara, escarrufàrem, escarrufàreu, escarrufaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escarrufa, escarrufe, escarrufem, escarrufeu, escarrufen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.