Conjugació del verb escarmenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escarmenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escarmenar |
|---|---|
| Gerundi | escarmenant |
| Participi | escarmenat, escarmenada, escarmenats, escarmenades |
Indicatiu
| Present | escarmene, escarmenes, escarmena, escarmenem, escarmeneu, escarmenen |
|---|---|
| Futur | escarmenaré, escarmenaràs, escarmenarà, escarmenarem, escarmenareu, escarmenaran |
| Condicional | escarmenaria, escarmenaries, escarmenaria, escarmenaríem, escarmenaríeu, escarmenarien |
| Imperfet | escarmenava, escarmenaves, escarmenava, escarmenàvem, escarmenàveu, escarmenaven |
| Passat simple | escarmení, escarmenares, escarmenà, escarmenàrem, escarmenàreu, escarmenaren |
| Passat perifrastic | vaig escarmenar, vares escarmenar, va escarmenar, vàrem escarmenar, vàreu escarmenar, varen escarmenar |
Subjuntiu
| Present | escarmene, escarmenes, escarmene, escarmenem, escarmeneu, escarmenen |
|---|---|
| Imperfet | escarmenara, escarmenares, escarmenara, escarmenàrem, escarmenàreu, escarmenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escarmena, escarmene, escarmenem, escarmeneu, escarmenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.