Conjugació del verb escandallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escandallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escandallar |
|---|---|
| Gerundi | escandallant |
| Participi | escandallat, escandallada, escandallats, escandallades |
Indicatiu
| Present | escandalle, escandalles, escandalla, escandallem, escandalleu, escandallen |
|---|---|
| Futur | escandallaré, escandallaràs, escandallarà, escandallarem, escandallareu, escandallaran |
| Condicional | escandallaria, escandallaries, escandallaria, escandallaríem, escandallaríeu, escandallarien |
| Imperfet | escandallava, escandallaves, escandallava, escandallàvem, escandallàveu, escandallaven |
| Passat simple | escandallí, escandallares, escandallà, escandallàrem, escandallàreu, escandallaren |
| Passat perifrastic | vaig escandallar, vares escandallar, va escandallar, vàrem escandallar, vàreu escandallar, varen escandallar |
Subjuntiu
| Present | escandalle, escandalles, escandalle, escandallem, escandalleu, escandallen |
|---|---|
| Imperfet | escandallara, escandallares, escandallara, escandallàrem, escandallàreu, escandallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escandalla, escandalle, escandallem, escandalleu, escandallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.