Conjugació del verb escampir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escampir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escampir |
|---|---|
| Gerundi | escampint |
| Participi | escampit, escampida, escampits, escampides |
Indicatiu
| Present | escampixc, escampixes, escampix, escampim, escampiu, escampixen |
|---|---|
| Futur | escampiré, escampiràs, escampirà, escampirem, escampireu, escampiran |
| Condicional | escampiria, escampiries, escampiria, escampiríem, escampiríeu, escampirien |
| Imperfet | escampia, escampies, escampia, escampíem, escampíeu, escampien |
| Passat simple | escampí, escampires, escampí, escampírem, escampíreu, escampiren |
| Passat perifrastic | vaig escampir, vares escampir, va escampir, vàrem escampir, vàreu escampir, varen escampir |
Subjuntiu
| Present | escampixca, escampixques, escampixca, escampim, escampiu, escampixquen |
|---|---|
| Imperfet | escampira, escampires, escampira, escampírem, escampíreu, escampiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escampix, escampixca, escampim, escampiu, escampixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.