Conjugació del verb escamarlar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de escamarlar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | escamarlar |
|---|---|
| Gerundi | escamarlant |
| Participi | escamarlat, escamarlada, escamarlats, escamarlades |
Indicatiu
| Present | escamarle, escamarles, escamarla, escamarlem, escamarleu, escamarlen |
|---|---|
| Futur | escamarlaré, escamarlaràs, escamarlarà, escamarlarem, escamarlareu, escamarlaran |
| Condicional | escamarlaria, escamarlaries, escamarlaria, escamarlaríem, escamarlaríeu, escamarlarien |
| Imperfet | escamarlava, escamarlaves, escamarlava, escamarlàvem, escamarlàveu, escamarlaven |
| Passat simple | escamarlí, escamarlares, escamarlà, escamarlàrem, escamarlàreu, escamarlaren |
| Passat perifrastic | vaig escamarlar, vares escamarlar, va escamarlar, vàrem escamarlar, vàreu escamarlar, varen escamarlar |
Subjuntiu
| Present | escamarle, escamarles, escamarle, escamarlem, escamarleu, escamarlen |
|---|---|
| Imperfet | escamarlara, escamarlares, escamarlara, escamarlàrem, escamarlàreu, escamarlaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, escamarla, escamarle, escamarlem, escamarleu, escamarlen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.