Conjugació del verb esbutxacar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbutxacar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbutxacar |
|---|---|
| Gerundi | esbutxacant |
| Participi | esbutxacat, esbutxacada, esbutxacats, esbutxacades |
Indicatiu
| Present | esbutxaque, esbutxaques, esbutxaca, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquen |
|---|---|
| Futur | esbutxacaré, esbutxacaràs, esbutxacarà, esbutxacarem, esbutxacareu, esbutxacaran |
| Condicional | esbutxacaria, esbutxacaries, esbutxacaria, esbutxacaríem, esbutxacaríeu, esbutxacarien |
| Imperfet | esbutxacava, esbutxacaves, esbutxacava, esbutxacàvem, esbutxacàveu, esbutxacaven |
| Passat simple | esbutxaquí, esbutxacares, esbutxacà, esbutxacàrem, esbutxacàreu, esbutxacaren |
| Passat perifrastic | vaig esbutxacar, vares esbutxacar, va esbutxacar, vàrem esbutxacar, vàreu esbutxacar, varen esbutxacar |
Subjuntiu
| Present | esbutxaque, esbutxaques, esbutxaque, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquen |
|---|---|
| Imperfet | esbutxacara, esbutxacares, esbutxacara, esbutxacàrem, esbutxacàreu, esbutxacaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbutxaca, esbutxaque, esbutxaquem, esbutxaqueu, esbutxaquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.