Conjugació del verb esbufegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbufegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbufegar |
|---|---|
| Gerundi | esbufegant |
| Participi | esbufegat, esbufegada, esbufegats, esbufegades |
Indicatiu
| Present | esbufegue, esbufegues, esbufega, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguen |
|---|---|
| Futur | esbufegaré, esbufegaràs, esbufegarà, esbufegarem, esbufegareu, esbufegaran |
| Condicional | esbufegaria, esbufegaries, esbufegaria, esbufegaríem, esbufegaríeu, esbufegarien |
| Imperfet | esbufegava, esbufegaves, esbufegava, esbufegàvem, esbufegàveu, esbufegaven |
| Passat simple | esbufeguí, esbufegares, esbufegà, esbufegàrem, esbufegàreu, esbufegaren |
| Passat perifrastic | vaig esbufegar, vares esbufegar, va esbufegar, vàrem esbufegar, vàreu esbufegar, varen esbufegar |
Subjuntiu
| Present | esbufegue, esbufegues, esbufegue, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguen |
|---|---|
| Imperfet | esbufegara, esbufegares, esbufegara, esbufegàrem, esbufegàreu, esbufegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbufega, esbufegue, esbufeguem, esbufegueu, esbufeguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.