Conjugació del verb esbucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esbucar |
|---|---|
| Gerundi | esbucant |
| Participi | esbucat, esbucada, esbucats, esbucades |
Indicatiu
| Present | esbuque, esbuques, esbuca, esbuquem, esbuqueu, esbuquen |
|---|---|
| Futur | esbucaré, esbucaràs, esbucarà, esbucarem, esbucareu, esbucaran |
| Condicional | esbucaria, esbucaries, esbucaria, esbucaríem, esbucaríeu, esbucarien |
| Imperfet | esbucava, esbucaves, esbucava, esbucàvem, esbucàveu, esbucaven |
| Passat simple | esbuquí, esbucares, esbucà, esbucàrem, esbucàreu, esbucaren |
| Passat perifrastic | vaig esbucar, vares esbucar, va esbucar, vàrem esbucar, vàreu esbucar, varen esbucar |
Subjuntiu
| Present | esbuque, esbuques, esbuque, esbuquem, esbuqueu, esbuquen |
|---|---|
| Imperfet | esbucara, esbucares, esbucara, esbucàrem, esbucàreu, esbucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbuca, esbuque, esbuquem, esbuqueu, esbuquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.