Conjugació del verb esbroncar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbroncar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbroncar |
|---|---|
| Gerundi | esbroncant |
| Participi | esbroncat, esbroncada, esbroncats, esbroncades |
Indicatiu
| Present | esbronque, esbronques, esbronca, esbronquem, esbronqueu, esbronquen |
|---|---|
| Futur | esbroncaré, esbroncaràs, esbroncarà, esbroncarem, esbroncareu, esbroncaran |
| Condicional | esbroncaria, esbroncaries, esbroncaria, esbroncaríem, esbroncaríeu, esbroncarien |
| Imperfet | esbroncava, esbroncaves, esbroncava, esbroncàvem, esbroncàveu, esbroncaven |
| Passat simple | esbronquí, esbroncares, esbroncà, esbroncàrem, esbroncàreu, esbroncaren |
| Passat perifrastic | vaig esbroncar, vares esbroncar, va esbroncar, vàrem esbroncar, vàreu esbroncar, varen esbroncar |
Subjuntiu
| Present | esbronque, esbronques, esbronque, esbronquem, esbronqueu, esbronquen |
|---|---|
| Imperfet | esbroncara, esbroncares, esbroncara, esbroncàrem, esbroncàreu, esbroncaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbronca, esbronque, esbronquem, esbronqueu, esbronquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.