Conjugació del verb esbromar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbromar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbromar |
|---|---|
| Gerundi | esbromant |
| Participi | esbromat, esbromada, esbromats, esbromades |
Indicatiu
| Present | esbrome, esbromes, esbroma, esbromem, esbromeu, esbromen |
|---|---|
| Futur | esbromaré, esbromaràs, esbromarà, esbromarem, esbromareu, esbromaran |
| Condicional | esbromaria, esbromaries, esbromaria, esbromaríem, esbromaríeu, esbromarien |
| Imperfet | esbromava, esbromaves, esbromava, esbromàvem, esbromàveu, esbromaven |
| Passat simple | esbromí, esbromares, esbromà, esbromàrem, esbromàreu, esbromaren |
| Passat perifrastic | vaig esbromar, vares esbromar, va esbromar, vàrem esbromar, vàreu esbromar, varen esbromar |
Subjuntiu
| Present | esbrome, esbromes, esbrome, esbromem, esbromeu, esbromen |
|---|---|
| Imperfet | esbromara, esbromares, esbromara, esbromàrem, esbromàreu, esbromaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbroma, esbrome, esbromem, esbromeu, esbromen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.