Conjugació del verb esbrinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbrinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbrinar |
|---|---|
| Gerundi | esbrinant |
| Participi | esbrinat, esbrinada, esbrinats, esbrinades |
Indicatiu
| Present | esbrine, esbrines, esbrina, esbrinem, esbrineu, esbrinen |
|---|---|
| Futur | esbrinaré, esbrinaràs, esbrinarà, esbrinarem, esbrinareu, esbrinaran |
| Condicional | esbrinaria, esbrinaries, esbrinaria, esbrinaríem, esbrinaríeu, esbrinarien |
| Imperfet | esbrinava, esbrinaves, esbrinava, esbrinàvem, esbrinàveu, esbrinaven |
| Passat simple | esbriní, esbrinares, esbrinà, esbrinàrem, esbrinàreu, esbrinaren |
| Passat perifrastic | vaig esbrinar, vares esbrinar, va esbrinar, vàrem esbrinar, vàreu esbrinar, varen esbrinar |
Subjuntiu
| Present | esbrine, esbrines, esbrine, esbrinem, esbrineu, esbrinen |
|---|---|
| Imperfet | esbrinara, esbrinares, esbrinara, esbrinàrem, esbrinàreu, esbrinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbrina, esbrine, esbrinem, esbrineu, esbrinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.