Conjugació del verb esbrancar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbrancar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbrancar |
|---|---|
| Gerundi | esbrancant |
| Participi | esbrancat, esbrancada, esbrancats, esbrancades |
Indicatiu
| Present | esbranque, esbranques, esbranca, esbranquem, esbranqueu, esbranquen |
|---|---|
| Futur | esbrancaré, esbrancaràs, esbrancarà, esbrancarem, esbrancareu, esbrancaran |
| Condicional | esbrancaria, esbrancaries, esbrancaria, esbrancaríem, esbrancaríeu, esbrancarien |
| Imperfet | esbrancava, esbrancaves, esbrancava, esbrancàvem, esbrancàveu, esbrancaven |
| Passat simple | esbranquí, esbrancares, esbrancà, esbrancàrem, esbrancàreu, esbrancaren |
| Passat perifrastic | vaig esbrancar, vares esbrancar, va esbrancar, vàrem esbrancar, vàreu esbrancar, varen esbrancar |
Subjuntiu
| Present | esbranque, esbranques, esbranque, esbranquem, esbranqueu, esbranquen |
|---|---|
| Imperfet | esbrancara, esbrancares, esbrancara, esbrancàrem, esbrancàreu, esbrancaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbranca, esbranque, esbranquem, esbranqueu, esbranquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.