Conjugació del verb esbrancar en valencià

Infinitiu

esbrancar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

esbrancat, esbrancada, esbrancats, esbrancades

Gerundi destacat

esbrancant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	esbrancar
Gerundi	esbrancant
Participi	esbrancat, esbrancada, esbrancats, esbrancades

Present	esbranque, esbranques, esbranca, esbranquem, esbranqueu, esbranquen
Futur	esbrancaré, esbrancaràs, esbrancarà, esbrancarem, esbrancareu, esbrancaran
Condicional	esbrancaria, esbrancaries, esbrancaria, esbrancaríem, esbrancaríeu, esbrancarien
Imperfet	esbrancava, esbrancaves, esbrancava, esbrancàvem, esbrancàveu, esbrancaven
Passat simple	esbranquí, esbrancares, esbrancà, esbrancàrem, esbrancàreu, esbrancaren
Passat perifrastic	vaig esbrancar, vares esbrancar, va esbrancar, vàrem esbrancar, vàreu esbrancar, varen esbrancar

Present	esbranque, esbranques, esbranque, esbranquem, esbranqueu, esbranquen
Imperfet	esbrancara, esbrancares, esbrancara, esbrancàrem, esbrancàreu, esbrancaren

Imperatiu	-, esbranca, esbranque, esbranquem, esbranqueu, esbranquen