Conjugació del verb esbramegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbramegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbramegar |
|---|---|
| Gerundi | esbramegant |
| Participi | esbramegat, esbramegada, esbramegats, esbramegades |
Indicatiu
| Present | esbramegue, esbramegues, esbramega, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguen |
|---|---|
| Futur | esbramegaré, esbramegaràs, esbramegarà, esbramegarem, esbramegareu, esbramegaran |
| Condicional | esbramegaria, esbramegaries, esbramegaria, esbramegaríem, esbramegaríeu, esbramegarien |
| Imperfet | esbramegava, esbramegaves, esbramegava, esbramegàvem, esbramegàveu, esbramegaven |
| Passat simple | esbrameguí, esbramegares, esbramegà, esbramegàrem, esbramegàreu, esbramegaren |
| Passat perifrastic | vaig esbramegar, vares esbramegar, va esbramegar, vàrem esbramegar, vàreu esbramegar, varen esbramegar |
Subjuntiu
| Present | esbramegue, esbramegues, esbramegue, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguen |
|---|---|
| Imperfet | esbramegara, esbramegares, esbramegara, esbramegàrem, esbramegàreu, esbramegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbramega, esbramegue, esbrameguem, esbramegueu, esbrameguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.