Conjugació del verb esbramar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbramar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbramar |
|---|---|
| Gerundi | esbramant |
| Participi | esbramat, esbramada, esbramats, esbramades |
Indicatiu
| Present | esbrame, esbrames, esbrama, esbramem, esbrameu, esbramen |
|---|---|
| Futur | esbramaré, esbramaràs, esbramarà, esbramarem, esbramareu, esbramaran |
| Condicional | esbramaria, esbramaries, esbramaria, esbramaríem, esbramaríeu, esbramarien |
| Imperfet | esbramava, esbramaves, esbramava, esbramàvem, esbramàveu, esbramaven |
| Passat simple | esbramí, esbramares, esbramà, esbramàrem, esbramàreu, esbramaren |
| Passat perifrastic | vaig esbramar, vares esbramar, va esbramar, vàrem esbramar, vàreu esbramar, varen esbramar |
Subjuntiu
| Present | esbrame, esbrames, esbrame, esbramem, esbrameu, esbramen |
|---|---|
| Imperfet | esbramara, esbramares, esbramara, esbramàrem, esbramàreu, esbramaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbrama, esbrame, esbramem, esbrameu, esbramen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.