Conjugació del verb esbotifarrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbotifarrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | esbotifarrar |
|---|---|
| Gerundi | esbotifarrant |
| Participi | esbotifarrat, esbotifarrada, esbotifarrats, esbotifarrades |
Indicatiu
| Present | esbotifarre, esbotifarres, esbotifarra, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarren |
|---|---|
| Futur | esbotifarraré, esbotifarraràs, esbotifarrarà, esbotifarrarem, esbotifarrareu, esbotifarraran |
| Condicional | esbotifarraria, esbotifarraries, esbotifarraria, esbotifarraríem, esbotifarraríeu, esbotifarrarien |
| Imperfet | esbotifarrava, esbotifarraves, esbotifarrava, esbotifarràvem, esbotifarràveu, esbotifarraven |
| Passat simple | esbotifarrí, esbotifarrares, esbotifarrà, esbotifarràrem, esbotifarràreu, esbotifarraren |
| Passat perifrastic | vaig esbotifarrar, vares esbotifarrar, va esbotifarrar, vàrem esbotifarrar, vàreu esbotifarrar, varen esbotifarrar |
Subjuntiu
| Present | esbotifarre, esbotifarres, esbotifarre, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarren |
|---|---|
| Imperfet | esbotifarrara, esbotifarrares, esbotifarrara, esbotifarràrem, esbotifarràreu, esbotifarraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbotifarra, esbotifarre, esbotifarrem, esbotifarreu, esbotifarren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.