Conjugació del verb esbocinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbocinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbocinar |
|---|---|
| Gerundi | esbocinant |
| Participi | esbocinat, esbocinada, esbocinats, esbocinades |
Indicatiu
| Present | esbocine, esbocines, esbocina, esbocinem, esbocineu, esbocinen |
|---|---|
| Futur | esbocinaré, esbocinaràs, esbocinarà, esbocinarem, esbocinareu, esbocinaran |
| Condicional | esbocinaria, esbocinaries, esbocinaria, esbocinaríem, esbocinaríeu, esbocinarien |
| Imperfet | esbocinava, esbocinaves, esbocinava, esbocinàvem, esbocinàveu, esbocinaven |
| Passat simple | esbociní, esbocinares, esbocinà, esbocinàrem, esbocinàreu, esbocinaren |
| Passat perifrastic | vaig esbocinar, vares esbocinar, va esbocinar, vàrem esbocinar, vàreu esbocinar, varen esbocinar |
Subjuntiu
| Present | esbocine, esbocines, esbocine, esbocinem, esbocineu, esbocinen |
|---|---|
| Imperfet | esbocinara, esbocinares, esbocinara, esbocinàrem, esbocinàreu, esbocinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbocina, esbocine, esbocinem, esbocineu, esbocinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.