Conjugació del verb esbocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbocar |
|---|---|
| Gerundi | esbocant |
| Participi | esbocat, esbocada, esbocats, esbocades |
Indicatiu
| Present | esboque, esboques, esboca, esboquem, esboqueu, esboquen |
|---|---|
| Futur | esbocaré, esbocaràs, esbocarà, esbocarem, esbocareu, esbocaran |
| Condicional | esbocaria, esbocaries, esbocaria, esbocaríem, esbocaríeu, esbocarien |
| Imperfet | esbocava, esbocaves, esbocava, esbocàvem, esbocàveu, esbocaven |
| Passat simple | esboquí, esbocares, esbocà, esbocàrem, esbocàreu, esbocaren |
| Passat perifrastic | vaig esbocar, vares esbocar, va esbocar, vàrem esbocar, vàreu esbocar, varen esbocar |
Subjuntiu
| Present | esboque, esboques, esboque, esboquem, esboqueu, esboquen |
|---|---|
| Imperfet | esbocara, esbocares, esbocara, esbocàrem, esbocàreu, esbocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esboca, esboque, esboquem, esboqueu, esboquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.