Conjugació del verb esblenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esblenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esblenar |
|---|---|
| Gerundi | esblenant |
| Participi | esblenat, esblenada, esblenats, esblenades |
Indicatiu
| Present | esblene, esblenes, esblena, esblenem, esbleneu, esblenen |
|---|---|
| Futur | esblenaré, esblenaràs, esblenarà, esblenarem, esblenareu, esblenaran |
| Condicional | esblenaria, esblenaries, esblenaria, esblenaríem, esblenaríeu, esblenarien |
| Imperfet | esblenava, esblenaves, esblenava, esblenàvem, esblenàveu, esblenaven |
| Passat simple | esblení, esblenares, esblenà, esblenàrem, esblenàreu, esblenaren |
| Passat perifrastic | vaig esblenar, vares esblenar, va esblenar, vàrem esblenar, vàreu esblenar, varen esblenar |
Subjuntiu
| Present | esblene, esblenes, esblene, esblenem, esbleneu, esblenen |
|---|---|
| Imperfet | esblenara, esblenares, esblenara, esblenàrem, esblenàreu, esblenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esblena, esblene, esblenem, esbleneu, esblenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.