Conjugació del verb esblaimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esblaimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esblaimar |
|---|---|
| Gerundi | esblaimant |
| Participi | esblaimat, esblaimada, esblaimats, esblaimades |
Indicatiu
| Present | esblaime, esblaimes, esblaima, esblaimem, esblaimeu, esblaimen |
|---|---|
| Futur | esblaimaré, esblaimaràs, esblaimarà, esblaimarem, esblaimareu, esblaimaran |
| Condicional | esblaimaria, esblaimaries, esblaimaria, esblaimaríem, esblaimaríeu, esblaimarien |
| Imperfet | esblaimava, esblaimaves, esblaimava, esblaimàvem, esblaimàveu, esblaimaven |
| Passat simple | esblaimí, esblaimares, esblaimà, esblaimàrem, esblaimàreu, esblaimaren |
| Passat perifrastic | vaig esblaimar, vares esblaimar, va esblaimar, vàrem esblaimar, vàreu esblaimar, varen esblaimar |
Subjuntiu
| Present | esblaime, esblaimes, esblaime, esblaimem, esblaimeu, esblaimen |
|---|---|
| Imperfet | esblaimara, esblaimares, esblaimara, esblaimàrem, esblaimàreu, esblaimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esblaima, esblaime, esblaimem, esblaimeu, esblaimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.