Conjugació del verb esberlar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esberlar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esberlar |
|---|---|
| Gerundi | esberlant |
| Participi | esberlat, esberlada, esberlats, esberlades |
Indicatiu
| Present | esberle, esberles, esberla, esberlem, esberleu, esberlen |
|---|---|
| Futur | esberlaré, esberlaràs, esberlarà, esberlarem, esberlareu, esberlaran |
| Condicional | esberlaria, esberlaries, esberlaria, esberlaríem, esberlaríeu, esberlarien |
| Imperfet | esberlava, esberlaves, esberlava, esberlàvem, esberlàveu, esberlaven |
| Passat simple | esberlí, esberlares, esberlà, esberlàrem, esberlàreu, esberlaren |
| Passat perifrastic | vaig esberlar, vares esberlar, va esberlar, vàrem esberlar, vàreu esberlar, varen esberlar |
Subjuntiu
| Present | esberle, esberles, esberle, esberlem, esberleu, esberlen |
|---|---|
| Imperfet | esberlara, esberlares, esberlara, esberlàrem, esberlàreu, esberlaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esberla, esberle, esberlem, esberleu, esberlen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.