Conjugació del verb esbelegar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbelegar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbelegar |
|---|---|
| Gerundi | esbelegant |
| Participi | esbelegat, esbelegada, esbelegats, esbelegades |
Indicatiu
| Present | esbelegue, esbelegues, esbelega, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguen |
|---|---|
| Futur | esbelegaré, esbelegaràs, esbelegarà, esbelegarem, esbelegareu, esbelegaran |
| Condicional | esbelegaria, esbelegaries, esbelegaria, esbelegaríem, esbelegaríeu, esbelegarien |
| Imperfet | esbelegava, esbelegaves, esbelegava, esbelegàvem, esbelegàveu, esbelegaven |
| Passat simple | esbeleguí, esbelegares, esbelegà, esbelegàrem, esbelegàreu, esbelegaren |
| Passat perifrastic | vaig esbelegar, vares esbelegar, va esbelegar, vàrem esbelegar, vàreu esbelegar, varen esbelegar |
Subjuntiu
| Present | esbelegue, esbelegues, esbelegue, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguen |
|---|---|
| Imperfet | esbelegara, esbelegares, esbelegara, esbelegàrem, esbelegàreu, esbelegaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbelega, esbelegue, esbeleguem, esbelegueu, esbeleguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.