Conjugació del verb esbarrallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbarrallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbarrallar |
|---|---|
| Gerundi | esbarrallant |
| Participi | esbarrallat, esbarrallada, esbarrallats, esbarrallades |
Indicatiu
| Present | esbarralle, esbarralles, esbarralla, esbarrallem, esbarralleu, esbarrallen |
|---|---|
| Futur | esbarrallaré, esbarrallaràs, esbarrallarà, esbarrallarem, esbarrallareu, esbarrallaran |
| Condicional | esbarrallaria, esbarrallaries, esbarrallaria, esbarrallaríem, esbarrallaríeu, esbarrallarien |
| Imperfet | esbarrallava, esbarrallaves, esbarrallava, esbarrallàvem, esbarrallàveu, esbarrallaven |
| Passat simple | esbarrallí, esbarrallares, esbarrallà, esbarrallàrem, esbarrallàreu, esbarrallaren |
| Passat perifrastic | vaig esbarrallar, vares esbarrallar, va esbarrallar, vàrem esbarrallar, vàreu esbarrallar, varen esbarrallar |
Subjuntiu
| Present | esbarralle, esbarralles, esbarralle, esbarrallem, esbarralleu, esbarrallen |
|---|---|
| Imperfet | esbarrallara, esbarrallares, esbarrallara, esbarrallàrem, esbarrallàreu, esbarrallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbarralla, esbarralle, esbarrallem, esbarralleu, esbarrallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.