Conjugació del verb esbancar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbancar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbancar |
|---|---|
| Gerundi | esbancant |
| Participi | esbancat, esbancada, esbancats, esbancades |
Indicatiu
| Present | esbanque, esbanques, esbanca, esbanquem, esbanqueu, esbanquen |
|---|---|
| Futur | esbancaré, esbancaràs, esbancarà, esbancarem, esbancareu, esbancaran |
| Condicional | esbancaria, esbancaries, esbancaria, esbancaríem, esbancaríeu, esbancarien |
| Imperfet | esbancava, esbancaves, esbancava, esbancàvem, esbancàveu, esbancaven |
| Passat simple | esbanquí, esbancares, esbancà, esbancàrem, esbancàreu, esbancaren |
| Passat perifrastic | vaig esbancar, vares esbancar, va esbancar, vàrem esbancar, vàreu esbancar, varen esbancar |
Subjuntiu
| Present | esbanque, esbanques, esbanque, esbanquem, esbanqueu, esbanquen |
|---|---|
| Imperfet | esbancara, esbancares, esbancara, esbancàrem, esbancàreu, esbancaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbanca, esbanque, esbanquem, esbanqueu, esbanquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.