Conjugació del verb esbalandrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de esbalandrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | esbalandrar |
|---|---|
| Gerundi | esbalandrant |
| Participi | esbalandrat, esbalandrada, esbalandrats, esbalandrades |
Indicatiu
| Present | esbalandre, esbalandres, esbalandra, esbalandrem, esbalandreu, esbalandren |
|---|---|
| Futur | esbalandraré, esbalandraràs, esbalandrarà, esbalandrarem, esbalandrareu, esbalandraran |
| Condicional | esbalandraria, esbalandraries, esbalandraria, esbalandraríem, esbalandraríeu, esbalandrarien |
| Imperfet | esbalandrava, esbalandraves, esbalandrava, esbalandràvem, esbalandràveu, esbalandraven |
| Passat simple | esbalandrí, esbalandrares, esbalandrà, esbalandràrem, esbalandràreu, esbalandraren |
| Passat perifrastic | vaig esbalandrar, vares esbalandrar, va esbalandrar, vàrem esbalandrar, vàreu esbalandrar, varen esbalandrar |
Subjuntiu
| Present | esbalandre, esbalandres, esbalandre, esbalandrem, esbalandreu, esbalandren |
|---|---|
| Imperfet | esbalandrara, esbalandrares, esbalandrara, esbalandràrem, esbalandràreu, esbalandraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, esbalandra, esbalandre, esbalandrem, esbalandreu, esbalandren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.