Conjugació del verb eructar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eructar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eructar |
|---|---|
| Gerundi | eructant |
| Participi | eructat, eructada, eructats, eructades |
Indicatiu
| Present | eructe, eructes, eructa, eructem, eructeu, eructen |
|---|---|
| Futur | eructaré, eructaràs, eructarà, eructarem, eructareu, eructaran |
| Condicional | eructaria, eructaries, eructaria, eructaríem, eructaríeu, eructarien |
| Imperfet | eructava, eructaves, eructava, eructàvem, eructàveu, eructaven |
| Passat simple | eructí, eructares, eructà, eructàrem, eructàreu, eructaren |
| Passat perifrastic | vaig eructar, vares eructar, va eructar, vàrem eructar, vàreu eructar, varen eructar |
Subjuntiu
| Present | eructe, eructes, eructe, eructem, eructeu, eructen |
|---|---|
| Imperfet | eructara, eructares, eructara, eructàrem, eructàreu, eructaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eructa, eructe, eructem, eructeu, eructen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.