Conjugació del verb ermar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ermar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ermar |
|---|---|
| Gerundi | ermant |
| Participi | ermat, ermada, ermats, ermades |
Indicatiu
| Present | erme, ermes, erma, ermem, ermeu, ermen |
|---|---|
| Futur | ermaré, ermaràs, ermarà, ermarem, ermareu, ermaran |
| Condicional | ermaria, ermaries, ermaria, ermaríem, ermaríeu, ermarien |
| Imperfet | ermava, ermaves, ermava, ermàvem, ermàveu, ermaven |
| Passat simple | ermí, ermares, ermà, ermàrem, ermàreu, ermaren |
| Passat perifrastic | vaig ermar, vares ermar, va ermar, vàrem ermar, vàreu ermar, varen ermar |
Subjuntiu
| Present | erme, ermes, erme, ermem, ermeu, ermen |
|---|---|
| Imperfet | ermara, ermares, ermara, ermàrem, ermàreu, ermaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, erma, erme, ermem, ermeu, ermen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.