Conjugació del verb epilogar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de epilogar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | epilogar |
|---|---|
| Gerundi | epilogant |
| Participi | epilogat, epilogada, epilogats, epilogades |
Indicatiu
| Present | epilogue, epilogues, epiloga, epiloguem, epilogueu, epiloguen |
|---|---|
| Futur | epilogaré, epilogaràs, epilogarà, epilogarem, epilogareu, epilogaran |
| Condicional | epilogaria, epilogaries, epilogaria, epilogaríem, epilogaríeu, epilogarien |
| Imperfet | epilogava, epilogaves, epilogava, epilogàvem, epilogàveu, epilogaven |
| Passat simple | epiloguí, epilogares, epilogà, epilogàrem, epilogàreu, epilogaren |
| Passat perifrastic | vaig epilogar, vares epilogar, va epilogar, vàrem epilogar, vàreu epilogar, varen epilogar |
Subjuntiu
| Present | epilogue, epilogues, epilogue, epiloguem, epilogueu, epiloguen |
|---|---|
| Imperfet | epilogara, epilogares, epilogara, epilogàrem, epilogàreu, epilogaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, epiloga, epilogue, epiloguem, epilogueu, epiloguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.