Conjugació del verb enviscar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enviscar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enviscar |
|---|---|
| Gerundi | enviscant |
| Participi | enviscat, enviscada, enviscats, enviscades |
Indicatiu
| Present | envisque, envisques, envisca, envisquem, envisqueu, envisquen |
|---|---|
| Futur | enviscaré, enviscaràs, enviscarà, enviscarem, enviscareu, enviscaran |
| Condicional | enviscaria, enviscaries, enviscaria, enviscaríem, enviscaríeu, enviscarien |
| Imperfet | enviscava, enviscaves, enviscava, enviscàvem, enviscàveu, enviscaven |
| Passat simple | envisquí, enviscares, enviscà, enviscàrem, enviscàreu, enviscaren |
| Passat perifrastic | vaig enviscar, vares enviscar, va enviscar, vàrem enviscar, vàreu enviscar, varen enviscar |
Subjuntiu
| Present | envisque, envisques, envisque, envisquem, envisqueu, envisquen |
|---|---|
| Imperfet | enviscara, enviscares, enviscara, enviscàrem, enviscàreu, enviscaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, envisca, envisque, envisquem, envisqueu, envisquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.