Conjugació del verb envinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de envinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | envinar |
|---|---|
| Gerundi | envinant |
| Participi | envinat, envinada, envinats, envinades |
Indicatiu
| Present | envine, envines, envina, envinem, envineu, envinen |
|---|---|
| Futur | envinaré, envinaràs, envinarà, envinarem, envinareu, envinaran |
| Condicional | envinaria, envinaries, envinaria, envinaríem, envinaríeu, envinarien |
| Imperfet | envinava, envinaves, envinava, envinàvem, envinàveu, envinaven |
| Passat simple | enviní, envinares, envinà, envinàrem, envinàreu, envinaren |
| Passat perifrastic | vaig envinar, vares envinar, va envinar, vàrem envinar, vàreu envinar, varen envinar |
Subjuntiu
| Present | envine, envines, envine, envinem, envineu, envinen |
|---|---|
| Imperfet | envinara, envinares, envinara, envinàrem, envinàreu, envinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, envina, envine, envinem, envineu, envinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.