Conjugació del verb envilanir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de envilanir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | envilanir |
|---|---|
| Gerundi | envilanint |
| Participi | envilanit, envilanida, envilanits, envilanides |
Indicatiu
| Present | envilanixc, envilanixes, envilanix, envilanim, envilaniu, envilanixen |
|---|---|
| Futur | envilaniré, envilaniràs, envilanirà, envilanirem, envilanireu, envilaniran |
| Condicional | envilaniria, envilaniries, envilaniria, envilaniríem, envilaniríeu, envilanirien |
| Imperfet | envilania, envilanies, envilania, envilaníem, envilaníeu, envilanien |
| Passat simple | envilaní, envilanires, envilaní, envilanírem, envilaníreu, envilaniren |
| Passat perifrastic | vaig envilanir, vares envilanir, va envilanir, vàrem envilanir, vàreu envilanir, varen envilanir |
Subjuntiu
| Present | envilanixca, envilanixques, envilanixca, envilanim, envilaniu, envilanixquen |
|---|---|
| Imperfet | envilanira, envilanires, envilanira, envilanírem, envilaníreu, envilaniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, envilanix, envilanixca, envilanim, envilaniu, envilanixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.