Conjugació del verb envanir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de envanir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | envanir |
|---|---|
| Gerundi | envanint |
| Participi | envanit, envanida, envanits, envanides |
Indicatiu
| Present | envanixc, envanixes, envanix, envanim, envaniu, envanixen |
|---|---|
| Futur | envaniré, envaniràs, envanirà, envanirem, envanireu, envaniran |
| Condicional | envaniria, envaniries, envaniria, envaniríem, envaniríeu, envanirien |
| Imperfet | envania, envanies, envania, envaníem, envaníeu, envanien |
| Passat simple | envaní, envanires, envaní, envanírem, envaníreu, envaniren |
| Passat perifrastic | vaig envanir, vares envanir, va envanir, vàrem envanir, vàreu envanir, varen envanir |
Subjuntiu
| Present | envanixca, envanixques, envanixca, envanim, envaniu, envanixquen |
|---|---|
| Imperfet | envanira, envanires, envanira, envanírem, envaníreu, envaniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, envanix, envanixca, envanim, envaniu, envanixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.