Conjugació del verb envalentir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de envalentir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | envalentir |
|---|---|
| Gerundi | envalentint |
| Participi | envalentit, envalentida, envalentits, envalentides |
Indicatiu
| Present | envalentixc, envalentixes, envalentix, envalentim, envalentiu, envalentixen |
|---|---|
| Futur | envalentiré, envalentiràs, envalentirà, envalentirem, envalentireu, envalentiran |
| Condicional | envalentiria, envalentiries, envalentiria, envalentiríem, envalentiríeu, envalentirien |
| Imperfet | envalentia, envalenties, envalentia, envalentíem, envalentíeu, envalentien |
| Passat simple | envalentí, envalentires, envalentí, envalentírem, envalentíreu, envalentiren |
| Passat perifrastic | vaig envalentir, vares envalentir, va envalentir, vàrem envalentir, vàreu envalentir, varen envalentir |
Subjuntiu
| Present | envalentixca, envalentixques, envalentixca, envalentim, envalentiu, envalentixquen |
|---|---|
| Imperfet | envalentira, envalentires, envalentira, envalentírem, envalentíreu, envalentiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, envalentix, envalentixca, envalentim, envalentiu, envalentixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.