Conjugació del verb ensulfatar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensulfatar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ensulfatar |
|---|---|
| Gerundi | ensulfatant |
| Participi | ensulfatat, ensulfatada, ensulfatats, ensulfatades |
Indicatiu
| Present | ensulfate, ensulfates, ensulfata, ensulfatem, ensulfateu, ensulfaten |
|---|---|
| Futur | ensulfataré, ensulfataràs, ensulfatarà, ensulfatarem, ensulfatareu, ensulfataran |
| Condicional | ensulfataria, ensulfataries, ensulfataria, ensulfataríem, ensulfataríeu, ensulfatarien |
| Imperfet | ensulfatava, ensulfataves, ensulfatava, ensulfatàvem, ensulfatàveu, ensulfataven |
| Passat simple | ensulfatí, ensulfatares, ensulfatà, ensulfatàrem, ensulfatàreu, ensulfataren |
| Passat perifrastic | vaig ensulfatar, vares ensulfatar, va ensulfatar, vàrem ensulfatar, vàreu ensulfatar, varen ensulfatar |
Subjuntiu
| Present | ensulfate, ensulfates, ensulfate, ensulfatem, ensulfateu, ensulfaten |
|---|---|
| Imperfet | ensulfatara, ensulfatares, ensulfatara, ensulfatàrem, ensulfatàreu, ensulfataren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensulfata, ensulfate, ensulfatem, ensulfateu, ensulfaten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.