Conjugació del verb ensonillar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensonillar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ensonillar |
|---|---|
| Gerundi | ensonillant |
| Participi | ensonillat, ensonillada, ensonillats, ensonillades |
Indicatiu
| Present | ensonille, ensonilles, ensonilla, ensonillem, ensonilleu, ensonillen |
|---|---|
| Futur | ensonillaré, ensonillaràs, ensonillarà, ensonillarem, ensonillareu, ensonillaran |
| Condicional | ensonillaria, ensonillaries, ensonillaria, ensonillaríem, ensonillaríeu, ensonillarien |
| Imperfet | ensonillava, ensonillaves, ensonillava, ensonillàvem, ensonillàveu, ensonillaven |
| Passat simple | ensonillí, ensonillares, ensonillà, ensonillàrem, ensonillàreu, ensonillaren |
| Passat perifrastic | vaig ensonillar, vares ensonillar, va ensonillar, vàrem ensonillar, vàreu ensonillar, varen ensonillar |
Subjuntiu
| Present | ensonille, ensonilles, ensonille, ensonillem, ensonilleu, ensonillen |
|---|---|
| Imperfet | ensonillara, ensonillares, ensonillara, ensonillàrem, ensonillàreu, ensonillaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensonilla, ensonille, ensonillem, ensonilleu, ensonillen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.