Conjugació del verb ensolcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensolcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ensolcar |
|---|---|
| Gerundi | ensolcant |
| Participi | ensolcat, ensolcada, ensolcats, ensolcades |
Indicatiu
| Present | ensolque, ensolques, ensolca, ensolquem, ensolqueu, ensolquen |
|---|---|
| Futur | ensolcaré, ensolcaràs, ensolcarà, ensolcarem, ensolcareu, ensolcaran |
| Condicional | ensolcaria, ensolcaries, ensolcaria, ensolcaríem, ensolcaríeu, ensolcarien |
| Imperfet | ensolcava, ensolcaves, ensolcava, ensolcàvem, ensolcàveu, ensolcaven |
| Passat simple | ensolquí, ensolcares, ensolcà, ensolcàrem, ensolcàreu, ensolcaren |
| Passat perifrastic | vaig ensolcar, vares ensolcar, va ensolcar, vàrem ensolcar, vàreu ensolcar, varen ensolcar |
Subjuntiu
| Present | ensolque, ensolques, ensolque, ensolquem, ensolqueu, ensolquen |
|---|---|
| Imperfet | ensolcara, ensolcares, ensolcara, ensolcàrem, ensolcàreu, ensolcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensolca, ensolque, ensolquem, ensolqueu, ensolquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.