Conjugació del verb ensogar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensogar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ensogar |
|---|---|
| Gerundi | ensogant |
| Participi | ensogat, ensogada, ensogats, ensogades |
Indicatiu
| Present | ensogue, ensogues, ensoga, ensoguem, ensogueu, ensoguen |
|---|---|
| Futur | ensogaré, ensogaràs, ensogarà, ensogarem, ensogareu, ensogaran |
| Condicional | ensogaria, ensogaries, ensogaria, ensogaríem, ensogaríeu, ensogarien |
| Imperfet | ensogava, ensogaves, ensogava, ensogàvem, ensogàveu, ensogaven |
| Passat simple | ensoguí, ensogares, ensogà, ensogàrem, ensogàreu, ensogaren |
| Passat perifrastic | vaig ensogar, vares ensogar, va ensogar, vàrem ensogar, vàreu ensogar, varen ensogar |
Subjuntiu
| Present | ensogue, ensogues, ensogue, ensoguem, ensogueu, ensoguen |
|---|---|
| Imperfet | ensogara, ensogares, ensogara, ensogàrem, ensogàreu, ensogaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensoga, ensogue, ensoguem, ensogueu, ensoguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.