Conjugació del verb ensimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ensimar |
|---|---|
| Gerundi | ensimant |
| Participi | ensimat, ensimada, ensimats, ensimades |
Indicatiu
| Present | ensime, ensimes, ensima, ensimem, ensimeu, ensimen |
|---|---|
| Futur | ensimaré, ensimaràs, ensimarà, ensimarem, ensimareu, ensimaran |
| Condicional | ensimaria, ensimaries, ensimaria, ensimaríem, ensimaríeu, ensimarien |
| Imperfet | ensimava, ensimaves, ensimava, ensimàvem, ensimàveu, ensimaven |
| Passat simple | ensimí, ensimares, ensimà, ensimàrem, ensimàreu, ensimaren |
| Passat perifrastic | vaig ensimar, vares ensimar, va ensimar, vàrem ensimar, vàreu ensimar, varen ensimar |
Subjuntiu
| Present | ensime, ensimes, ensime, ensimem, ensimeu, ensimen |
|---|---|
| Imperfet | ensimara, ensimares, ensimara, ensimàrem, ensimàreu, ensimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensima, ensime, ensimem, ensimeu, ensimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.