Conjugació del verb ensangonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensangonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ensangonar |
|---|---|
| Gerundi | ensangonant |
| Participi | ensangonat, ensangonada, ensangonats, ensangonades |
Indicatiu
| Present | ensangone, ensangones, ensangona, ensangonem, ensangoneu, ensangonen |
|---|---|
| Futur | ensangonaré, ensangonaràs, ensangonarà, ensangonarem, ensangonareu, ensangonaran |
| Condicional | ensangonaria, ensangonaries, ensangonaria, ensangonaríem, ensangonaríeu, ensangonarien |
| Imperfet | ensangonava, ensangonaves, ensangonava, ensangonàvem, ensangonàveu, ensangonaven |
| Passat simple | ensangoní, ensangonares, ensangonà, ensangonàrem, ensangonàreu, ensangonaren |
| Passat perifrastic | vaig ensangonar, vares ensangonar, va ensangonar, vàrem ensangonar, vàreu ensangonar, varen ensangonar |
Subjuntiu
| Present | ensangone, ensangones, ensangone, ensangonem, ensangoneu, ensangonen |
|---|---|
| Imperfet | ensangonara, ensangonares, ensangonara, ensangonàrem, ensangonàreu, ensangonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensangona, ensangone, ensangonem, ensangoneu, ensangonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.