Conjugació del verb ensamarrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensamarrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ensamarrar |
|---|---|
| Gerundi | ensamarrant |
| Participi | ensamarrat, ensamarrada, ensamarrats, ensamarrades |
Indicatiu
| Present | ensamarre, ensamarres, ensamarra, ensamarrem, ensamarreu, ensamarren |
|---|---|
| Futur | ensamarraré, ensamarraràs, ensamarrarà, ensamarrarem, ensamarrareu, ensamarraran |
| Condicional | ensamarraria, ensamarraries, ensamarraria, ensamarraríem, ensamarraríeu, ensamarrarien |
| Imperfet | ensamarrava, ensamarraves, ensamarrava, ensamarràvem, ensamarràveu, ensamarraven |
| Passat simple | ensamarrí, ensamarrares, ensamarrà, ensamarràrem, ensamarràreu, ensamarraren |
| Passat perifrastic | vaig ensamarrar, vares ensamarrar, va ensamarrar, vàrem ensamarrar, vàreu ensamarrar, varen ensamarrar |
Subjuntiu
| Present | ensamarre, ensamarres, ensamarre, ensamarrem, ensamarreu, ensamarren |
|---|---|
| Imperfet | ensamarrara, ensamarrares, ensamarrara, ensamarràrem, ensamarràreu, ensamarraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensamarra, ensamarre, ensamarrem, ensamarreu, ensamarren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.