Conjugació del verb ensajornar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ensajornar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ensajornar |
|---|---|
| Gerundi | ensajornant |
| Participi | ensajornat, ensajornada, ensajornats, ensajornades |
Indicatiu
| Present | ensajorne, ensajornes, ensajorna, ensajornem, ensajorneu, ensajornen |
|---|---|
| Futur | ensajornaré, ensajornaràs, ensajornarà, ensajornarem, ensajornareu, ensajornaran |
| Condicional | ensajornaria, ensajornaries, ensajornaria, ensajornaríem, ensajornaríeu, ensajornarien |
| Imperfet | ensajornava, ensajornaves, ensajornava, ensajornàvem, ensajornàveu, ensajornaven |
| Passat simple | ensajorní, ensajornares, ensajornà, ensajornàrem, ensajornàreu, ensajornaren |
| Passat perifrastic | vaig ensajornar, vares ensajornar, va ensajornar, vàrem ensajornar, vàreu ensajornar, varen ensajornar |
Subjuntiu
| Present | ensajorne, ensajornes, ensajorne, ensajornem, ensajorneu, ensajornen |
|---|---|
| Imperfet | ensajornara, ensajornares, ensajornara, ensajornàrem, ensajornàreu, ensajornaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ensajorna, ensajorne, ensajornem, ensajorneu, ensajornen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.